El Circuit de Barcelona-Catalunya ha clausurat avui la setena edició del Festival de la Velocidad de Barcelona-Legado María de Villota de la millor manera possible, davant la presència de milers d’assistents i amb alguns triomfadors de casa. El moment estel·lar ha vingut de la mà del GT World Challenge Europe powered by AWS i la resolució de la majoria dels seus títols, especialment els de l’Endurance Cup, encara que el Lamborhini Supertrofeo i les GT4 European GT Sèries també han posat el seu granet de sorra a un cap de setmana que ho ha tingut tot: emoció, adrenalina, sol, bon ambient i, per sobre de tot, molta diversió.
Després d’una jornada matinal intensa de curses dels campionats de suport, a les tres de la tarda el Circuit de Barcelona-Catalunya lluïa una recta principal repleta d’imponents vehicles disposats a donar-ho tot en la gran final de l’Endurance Cup, una prova programada a 180 minuts. En aquesta graella de sortida, l’Iron Lynx era el millor posicionat després d’aconseguir la pole position, amb Antonio Fuoco sent plenament conscient del que hi havia en joc. L’italià es disputava el títol amb el català Dani Juncadella i els seus companys Jules Gounon i Raffaele Marciello, com també ho feia l’equip Iron Lynx amb l’Akkodis ASP Team. Aquest últim, no obstant això, partia des de la vuitena plaça.
En la primera hora de la prova, l’Iron Lynx tenia les regnes de la cursa amb el Ferrari 488 GT3, mentre que l’Akkodis ASP Team lluitava per acostar-se al top 5 amb Jules Gounon fent el primer relleu als comandaments del Mercedes AMG GT3. L’equip d’Albert Costa, l’Emil Frey Racing, col·locava el seu Lamborghini Huracan GT3 Evo en la segona plaça, millorant la tercera des de la qual partia gràcies a Jack Aitken. Per contra, el Dinamic Motorsport (Klaus Bachler, Alessio Picariello, Matteo Cairoli – Porsche 911 GT3-R) perdia una plaça, mantenint-se en el podi provisional. Aquestes posicions es mantindrien així durant els primers seixanta minuts, fins que les primeres parades ho canviarien tot.
Ja entrada la segona hora de competició, l’Iron Lynx veia perillar la seva victòria. El causant era Albert Costa, que després d’unes voltes amb un ritme insuperable, s’enganxava al Ferrari per a no deixar que s’escapés més. L’Emil Frey Racing acabaria aconseguint la primera plaça gràcies a la insistència de l’antic integrant del programa de joves pilots del Circuit, que poc abans d’acabar el seu relleu ocupava la primera plaça, seguit de l’Iron Lynx i el Dinamic Motorsport. Mentrestant, el Akkodis ASP Team de Juncadella es col·locava ja al top 5, un resultat que li donava matemàticament el títol de l’Endurance Cup malgrat la segona plaça de l’Iron Lynx.
Amb el tercer i últim canvi de pilot, la cursa tornava a fer un gir abrupte. El pas pel pit lane deixava als comandaments al Dinamic Motorsport, el més veloç en el canvi. L’Emil Frey Racing no sols perdia el lideratge, sinó que tornava a veure’s superat per l’Iron Lynx en incorporar-se a la pista. En aquest context, el problema mecànic de les Iron Dames provocava l’aparició del cotxe de seguretat per a retirar el seu vehicle avariat. Aquest incident feia que les distàncies entre els participants es dissipessin, tornant a agrupar-los a tots. Amb tan sols mitja hora per davant, la tensió era més que evident. L’Iron Lynx pressionava molt fort al Dinamic Motorsport per a intentar recuperar la primera plaça, la qual li donaria el campionat a Antonio Fuoco.
Al final, el Dinamic Motorsport (Bachler, Picariello, Cairoli) no s’ha deixat vèncer i ho ha celebrat en el lloc més alt del podi. L’Iron Lynx (Fuoco, Pierguidi, Rovera) ha signat una meritòria segona plaça, encara que no ha estat suficient per a segellar el títol de l’Endurance Cup. L’Emil Frey Racing i Albert Costa han copat el podi, juntament amb els altres integrants del conjunt, Jack Aitken i Mirko Bortolotti. L’Akkodis ASP Team ha signat la cinquena plaça i ha obtingut així la corona de l’Endurance Cup, com també ho han fet els seus pilots Dani Juncadella, Raffaele Marciello i Jules Gounon. Es tracta d’un doble excel·lent resultat per a dos pilots de casa que en el seu moment van anar creixent en el món del motorsport sent Joves Pilots del Circuit de Barcelona-Catalunya, un escenari en el qual encara recullen els fruits del seu treball.
Molt a prop de l’Akkodis ASP Team ha vist la bandera de quadres el Team WRT, una formació integrada per Frédéric Vervisch, Nico Müller i Valentino Rossi. Tots ells han millorat àmpliament la seva 12a plaça dels entrenaments qualificatius i han demostrat estar entre els millors. Rossi, en particular, ha estat l’encarregat de dur a terme el primer relleu, en el qual ja ha remuntat algunes posicions. D’altra banda, l’altre pilot català Miguel Molina ha pogut rescabalar-se d’una classificació plena de contratemps. El de l’Iron Lynx partia des de la penúltima plaça, però tant ell com els seus companys Nicklas Nielsen i Giancarlo Fisichella han fet una gran feina i han acabat en la 20a posició general i en la 12a de la categoria Pro. Finalment, Isaac Tutumlu ha estat l’altre pilot espanyol present en la prova. Amb el Leipert Motorsport ha signat una 29a plaça.
Les GT4 European Series tanquen l’any en gran
Inversemblant. Així ha estat l’última batalla de l’any de les GT4 European Series. La prova s’ha desenvolupat majoritàriament darrere del cotxe de seguretat a causa d’una primera volta sorprenent. En aquest inici, l’NM Racing Team partia segon amb el company de Lluc Ibáñez, Enzo Joulié. Tots dos es jugaven el títol de la categoria Silver. Així i tot, Joulié perdia nombroses posicions en la sortida, donant el comandament al Team Fullmotorsport amb Sascha Bottemane, el qual comparteix cotxe amb l’espanyol Marc López. Una maniobra sospitosa feia que el francès rebés cinc segons de penalització, quedant així descartat per la victòria.
Amb diversos tocs a pista, el cotxe de seguretat ha fet la seva aparició en la primera volta i s’ha mantingut durant més de la meitat de la cursa. Entre aquests altercats, el Mercedes AMG GT4 d’Ibáñez i Joulié quedava 19è, pronosticant un final de cursa complicat. La prova es reprenia després d’una bandera vermella per a retirar alguns vehicles de la pista, amb una lluita entre el V8 Racing (Dante Rappagne i Kenny Herremans) i el Team Speedcar (Robert Consani i Benjamin Lariche). Al final, aquestes formacions han estat primera i segona respectivament, seguides del Prosport Racing (Hugo Sasse i Mike David Ortmann).
Marc López, que agafava el relleu de Bottemane, era envestit per un rival quedant fora de la cursa. Lluc Ibáñez, per part seva, afrontava el segon relleu amb la missió de remuntar, i així ho ha fet. El problema ha estat que la seva 13a posició l’ha deixat a un punt del Sainteloc Racing, que ha estat 9è. Roee Meyuhas i Erwan Bastard han acabat fent-se amb el títol de la copa Silver per tan sols un punt de diferència, mentre que Lluc Ibáñez i Enzo Joulié han estat subcampions amb l’NM Racing Team.
Bonaldi Motorsport torna a imposar-se al Lamborghini Supertrofeo
La segona i última cursa del Lamborghini Supertrofeo al Circuit de Barcelona-Catalunya ha tingut avui als mateixos protagonistes que en el dia d’ahir. L’equip italià Bonaldi Motorsport ha tornat a brillar amb els seus pilots Max Weering i Loris Spinelli. De nou, la cursa ha tingut sorpreses per a tots els gustos, amb sortides de pista, avançaments i amb el cotxe de seguretat com a convidat. Els contratemps no han fet ombra al conjunt italià, que s’ha proclamat campió del Lamborghini Supertrofeo al continent europeu.
El segon classificat ha tornat a ser el Target Racing, que partia primer en aquesta cursa amb Milan Teekens i Marzio Moretti. El conjunt també ha estat entre els millors tot el cap de setmana i ha sabut conjugar estratègia i velocitat a la perfecció. En la tercera posició, el Lamborghini Stuttgart by Target, nom que rep una altra de les unitats de l’equip que també ha aconseguit la plata. En aquest cas, ho ha fet amb Daniel Keilwitz i Marioneck Lennart. Menys fortuna ha tingut l’equip que completava la primera línia de la graella, el Brutal Fish Racing Team, que ha patit una sortida de pista que l’ha fet acabar en l’última posició.
